Al centre de Vilaür hi trobem l’església parroquial de Sant Esteve que data dels segles X-XI, encara que el seu aspecte actual és el d’un edifici romànic del s. XII-XIII que va ser molt reformat durant la baixa Edat Mitjana i en el decurs dels segles posteriors.
El temple primitiu era d’una sola nau, amb absis semicircular a la banda de llevant, amb una finestra central d’arcs de mig punt i d’una sola esqueixada. Tot voltant de l’absis i de la nau hi ha una petita cornisa. La porta actual, d’estil gòtic-renaixentista, està oberta en el mur de migdia. Potser ocupa el mateix lloc que la porta original, però no es pot saber amb certesa ni comprovar l’existència d’una altra porta a ponent, ja que la façana original de l’església queda tapada per una casa dels segles XVI-XVII que s’hi va adossar.
L’església fou fortificada cap al s. XV-XVI, aixecant-se una estructura al damunt del temple original que quasi va doblar l’altura de l’edifici. Sembla que a la mateixa època s’hi van adossar els contraforts del costat de migdia per garantir-ne la solidesa i impedir que la nau s’esqueixés. El terrabastall fortificat presenta tot un seguit de sageteres a l’entorn, a la part més baixa, i algunes finestres rectangulars més amunt, quasi sota el ràfec del teulat.
El campanar és una petita torre de planta quadrada o rectangular, amb arcades de mig punt i coberts a dues vessants, que es va construir en una època posterior al temple, potser quan es va fortificar.
